diumenge, 29 d’abril de 2012

L'educació i els i les mestres segons el periodista Carles Capdevila


La educación, dignificando la profesión
Carles Capdevila, Periodista
Educar debe de ser una cosa parecida a espabilar a los niños y frenar a los adolescentes. Justo lo contrario de lo que hacemos: no es extraño ver niños de cuatro años con cochecito y chupete hablando por el móvil, ni tampoco lo es ver algunos de catorce sin hora de volver a casa. Lo hemos llamado sobreprotección, pero es la desprotección más absoluta: el niño llega al insti sin haber ido a comprar una triste barra de pan, justo cuando un amigo ya se ha pasado a la coca.

Sorprende que haya tanta literatura médica y psicopedagógica para afrontar el embarazo, el parto y el primer año de vida, y que exista un vacío que llega hasta los libros de socorro para padres de adolescentes, esos que lucen títulos tan sugerentes como Mi hijo me pega o Mi hijo se droga . Los niños de entre dos y doce años no tienen quien les escriba. Desde que abandonan el pañal (¡ya era hora!) hasta que llegan las compresas (y que duren), desde que los desenganchas del chupete hasta que te hueles que se han enganchado al tabaco, los padres hacemos una cosa fantástica: descansamos. Reponemos fuerzas del estrés de haberlos parido y enseñado a andar y nos desentendemos hasta que toca irlos a buscar de madrugada a la disco. Ahora que al fin volvemos a poder dormir, y hasta que el miedo al accidente de moto nos vuelva a desvelar, hacemos una siesta educativa de diez o doce años .

Alguien se estremecerá pensando que este período es precisamente el momento clave para educarlos. Tranquilo, que por algo los llevamos a la escuela. Y si llegan inmaduros a primero de ESO que nadie sufra, allá los esperan los colegas de bachillerato que nos los sobreespabilarán en un curso y medio, máximo dos. Al modelo de padres que sobreprotege a los pequeños y abandona los adolescentes nadie los podrá acusar de haber fracasado educando a sus hijos. No lo han intentado siquiera. Los maestros hacen algo más que huelga o vacaciones, y la educación es bastante más que un problema. Pido perdón tres veces: por colocar en un título tres palabras tan cursis y pasadas de moda, por haberlo hecho para hablar de los maestros, y, sobre todo sobre todo, porque mi idea es -lo siento mucho- hablar bien de ellos. Sé que mi doble condición de padre y periodista, tan radical que sus siglas son PP, me invita a criticarlos por hacer demasiadas vacaciones (como padre) y me sugiere que hable de temas importantes, como la ley de educación (es lo mínimo que se le pide a un periodista esta semana). Pero estoy harto de que la palabra más utilizada junto a escuela sea 'fracaso' y delante de educación acostumbre a aparecer siempre el concepto 'problema', y que 'maestro' suela compartir titular con 'huelga'. La escuela hace algo más que fracasar, los maestros hacen algo más que hacer huelga (y vacaciones) y la educación es bastante más que un problema. De hecho es la única solución, pero esto nos lo tenemos muy callado, por si acaso.

Mi proceso, íntimo y personal, ha sido el siguiente: empecé siendo padre, a partir de mis hijos aprendí a querer el hecho educativo, el trabajo de criarlos, de encarrilarlos, y, mira por donde, ahora aprecio a los maestros, mis cómplices. ¿Cómo no he de querer a una gente que se dedica a educar a mis hijos? Por esto me duele que se hable mal por sistema de mis queridos maestros, que no son todos los que cobran por hacerlo, claro está, sino los que son, los que suman a la profesión las tres palabras del título, los que mientras muchos padres se los imaginan en una playa de Hawai están encerrados en alguna escuela de verano, haciendo formación, buscando herramientas nuevas, métodos más adecuados. Os deseo que aprovechéis estos días para rearmaros moralmente. Porque hace falta mucha moral para ser maestro. Moral en el sentido de los valores y moral para afrontar el día a día sin sentir el aprecio y la confianza imprescindibles. Ni los de la sociedad en general, ni los de los padres que os transferimos las criaturas pero no la autoridad. ¿Os imagináis un país que dejara su material más sensible, las criaturas, en sus años más importantes, de los cero a los dieciséis, y con la misión más decisiva, formarlos, en manos de unas personas en quienes no confía?

Las leyes pasan, y las pizarras dejan de ensuciarnos los dedos de tiza para convertirse en digitales. Pero la fuerza y la influencia de un buen maestro siempre marcará la diferencia: el que es capaz de colgar la mochila de un desaliento justificado junto a las mochilas de los alumnos y, ya liberado de peso, asume de buen humor que no será recordado por lo que le toca enseñar, sino por lo que aprenderán de él.

dijous, 12 d’abril de 2012

divendres, 6 d’abril de 2012

Precaucions amb l'ús d'internet per part de la xicalla.


Us copiem algunes recomanacions de la web de Conselleria d'educació: http://www.protegits.gva.es/lang/va/informacion1.php. Per a més informació visiteu l'enllaç anterior

En els moments actuals, els pares i les mares han de ser cada vegada més conscients dels principals riscos a què estan exposats els seus fills/es en la web, semblants en molts casos a les amenaces del món real: accés a continguts no aptes, extorsió, assetjament, virus, cucs i troians, estafes i incompliment de lleis, entre moltes altres.

A continuació, presentem algunes recomanacions per a evitar estos riscos i procurar un ús adequat i segur d'Internet per part dels menors.

  • Per començar, és fonamental que fomente i mantinga una comunicació constant, respectuosa i clara amb els seus fills sobre Internet, tant dels seus avantatges com de les seues principals amenaces i els mitjans per a enfrontar-les.
  • Si els seus fills són menors de 14 anys, procure que tinguen accés només a xarxes socials adequades a la seua edat.
  • Visite i conega les xarxes socials en què participen els seus fills. No tinga por d'obrir el seu propi compte perquè estiga sempre al corrent de com funcionen estos mitjans i, el més important, entenga els menors quan parlen sobre el tema.
  • Respecte la intimitat dels seus fills perquè açò, a més de ser un dret dels menors a Espanya, l'ajudarà a mantindre bones relacions amb ells. Quan instal·le aplicacions que puguen implicar algun tipus de control sobre les accions del menor, com el Kit ProtegiTs o filtres parentals, comunique'ls-ho i comente amb ells les funcions i condicions.
  • Evite els virus, cucs i troians en el seu ordinador. No òbriga correus de remitents desconegut i tinga un antivirus fiable i actualitzat. Hi ha excel·lents antivirus gratuïts i pàgines sobre el tema disponibles en Internet com Avira antivirus, Malwarebytes, Grisoft AVG, i virustotal.com.
  • Ajude els menors a configurar la privacitat en xarxes socials i aplicacions que usen ben sovint. Si ells es neguen a rebre la seua ajuda o a realitzar la configuració, una bona forma d'incentivar-los a fer-ho és obrir el seu propi compte i comunicar-los-ho. Així es veuran obligats a fer-ho per a evitar que vosté tinga accés a tota la seua informació.
  • Per a evitar que els seus fills tinguen accés a continguts no adequats a les seues edats, hi ha els filtres parentals, programes i mitjans dissenyats per a bloquejar pàgines no apta per a menors. Estos poden ser descarregats per Internet i a més, els principals sistemes operatius i navegadors compten amb la seua pròpia versió. És indispensable que abans d'activar-los, verifique que els seus fills no tinguen comptes d'administradors en l'equip i així no puguen desactivar-los.
  • Mentres més conega sobre noves tecnologies de comunicació i protecció a menors en Internet, major serà la protecció que podrà brindar als seus fills quan es moguen en estos mitjans. Hi ha moltes pàgines i blogs en la web dedicats a este tema on podrà trobar informació addicional i ajuda. 
  • Els menors poden ser víctimes en la web però també poden cometre delictes com interceptar comunicacions de tercers o calumniar altres usuaris. És molt important que aclarisca als seus fills que Internet no és un mitjà anònim i que si cometen una acció il·legal, una sanció recaurà sobre vosté o el titular de la línia.
  • Procure que els seus fills compartisquen amb vosté l'ordinador, així podrà tindre més control sobre l'ús que en fan. A més, situe l'equip en espais comuns i no en l'habitació del menor, ja que d'esta manera podrà estar més al corrent de les activitats que realitza en Internet i del temps que li dedica.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Cançò de les retallades


ELS  RETALLS

M’han donat hui la plaça i vinc a la Vall
i trobe l’Institut dins del riu amagat.
Mestres gelats, xiquets congelats,
xa quin fred fa !! Tinc una estalactita al nas.
De l’abrigo no trac les mans.
Me tremola tot el monyo i els dits,
bufa un aire ben fresquet d’Aigüalit, oh, oh, oh.

Que agonía és açò dels retalls, ay, ay
estos van a saco…
En tisora, i és que no miren pèl, ay, ay
torna els trajes Paco !!

Perque ha aumentat la ratio
quin olor fa a sobaco,
pardal, no estalvieu en sotal.
Pa que pugau / seguir derrotxant,
ay, ay, mos voleu baratos.

Qué collons passa ací, xiquetes i xiquets?
Menos Formula 1, si es queixeu de diners.
Feu instituts, fora els barracons,
Pagueu el gas, que als orelles tenim prunyons.
Ací dins ja no cabem tots !!
En som tants, anem vinga el tropessó
sense llum, ja m’han fotut dos xafons, oy, oy, oy

Que agonía és este menjar,
ay, ay, sobres de l’asilo.
La petxuga no té gens de sal,
ja he perdut tres quilos.

I si cau mal un mestre,
no ve ningú per este,
qué tal? No volen cap substitut.

Que mania, voler retallar
beques i recursos.
Que difícil poder ensenyar,
ixiran més burros.
Sense ajudes no es pot estudiar,
tots, tots, a collir tramussos.
Pa romansos si teniu dinés, ay, ay,
no mos feu il.lusos.

No mos retalles Fabra,
la cosa està ben agra,
pardal !! i trau-mos d’este embolat.
Que mania, tant de retallar,
ay, ay, no vos carregueu l’escola.


diumenge, 1 d’abril de 2012