dimarts, 22 de juny de 2010

Comunitats d'aprenentatge

Estic llegint sobre el tema i cada cop em sembla més interessant, podríem encetar alguna experiència en aqueix sentit? A continuació us fico una pàgina on es parla d'aquesta experiència: http://utopiadream.info/red/tiki-index.php

Invisibilitat de la dona en els assaigs clínics i en Medicina

Us còpie un article que ha escrit Anna (la professora d'angles del col·legi)en el següent enllaç: http://formacioenigualtat.blogspot.com/2010/06/invisibilidad-de-la-mujer-en-los.html
Històricament, la naturalesa del poder mèdic es va constituir negant l'experiència i la saviesa de les llevadores (matrones) i sanadores que van ser considerades bruixes, negant la presència de les dones en la ciència mèdica, encara que hi ha constància del seu exercici des de la més remota antiguitat. Cal no oblidar que la mare de Sòcrates va ser llevadora. (Brues, llevadores, infermeres, de Barbara Ehrenreich). I quan la ciència mèdica es fa institució, el poder s'exerceix en el contingut de la ciència, derivant al psiquiatre els símptomes i les demandes de les dones, negant que hi pugui haver diferències i exclosos dels assaigs clínics per a la investigació.

Durant gran part del segle XX, la majoria dels científics van creure que les dones eren essencialment homes limitats neurològicament i en tots els altres sentits, excepte pel que fa a les funcions reproductives. Si no fos perquè parim ... Fins a la dècada dels noranta, els investigadors van dedicar poca atenció a la fisiologia, neuroanatomia o psicologia femenines, i per descomptat, a la medicina, diferenciant dels homes. Ni a les facultats s'estudia a penes les diferències biològiques o neurològiques de la dona, a part de l'embaràs. Sota l'argumentació de "no fem servir mai femelles en els estudis sobre comportament animal perquè, els seus cicles menstruals ens embarullarían les dades " ens trobem amb una important discriminació en el terreny científic. Aquesta és una de les queixes de la neuropsiquiatra Louann Brizendine qui, en el polèmic llibre que ressenyem aquí, El cervell femení, posa de manifest que no hi ha un cervell unisex, que el cervell femení està tan profundament afectat per les hormones que es pot dir que la influència d'aquestes crea una realitat femenina. Ho fa sense restar importància a la socialització, però afirmant que l'educació de gènere i la biologia col.laboren per fer-nos el que som. L'últim esculpit del cervell resulta de l'experiència de les nostres relacions i del nostre entorn però no podem ignorar una realitat com és la biològica.

Louann Brizendine no és l'única en fer aquestes afirmacions. Malgrat la poca recerca, moltes neurobiòlegs, doctores en medicina i psiquiatres, van veure que fins i tot les escasses dades indicaven que les diferències cerebrals i biològiques en general, encara que subtils, eren profundes. Paradoxalment, tot i que les dones utilitzem més els serveis sanitaris, els ambulatoris, no estem incloses en els assaigs clínics i, com a resultat, les dades i les investigacions obtingudes d'una població predominantment masculina són sovint extrapolats de manera inapropiada per a l'ús clínic entre dones . Aquesta situació, tot i que denunciada des de l'any 1990 en diversos fòrums internacionals, no ha millorat en els darrers 14 anys ja que, per exemple, en assaigs clínics sobre mortalitat cardiovascular només un 24 per cent inclouen dones.

Carme Valls Llobet, doctora en medicina, es va anar adonant que hi ha interessos creats perquè la dona, en aquest context, romangui invisible, ja que hi ha un gran nombre d'informació científica sobre les diferents patologies diferencials, s'intenta minimitzar amb l'argument que són tan freqüents en les dones que és com si fossin "normals" de manera que no cal tractar-les a aquestes sinó donar-los psicofàrmacs. Psicofàrmacs sota el pretext que també és molt freqüent que les dones siguin ansioses i depressives, i això últim tampoc és normal: el 85% dels psicofàrmacs receptats en la medicina dels països que es diuen "desenvolupats" està destinat a dones.

En el llibre de Carmen Llovet Dona, Salut i Poder, on exposa les seves investigacions exhaustives, es dol que símptomes molt obvis amb causes molt freqüents siguin atribuïts amb reduccionisme mental a problemes psiquiàtrics o malalties "desconegudes" fins ara, com la fribromialgia i la fatiga crònica. El dolor, el cansament i la falta de vitalitat suposen un dels problemes més freqüents amb què ha d'enfrontar cada dia més d'un terç de la població femenina a tot el món. Aquests símptomes són encara invisibles. Segueixen sense ser investigats. Per què passa això si hi ha dades que posen de manifest que suposen la morbiditat més freqüent entre les dones? En contraposició, davant aquesta invisibilitat, sí que s'està veient la creixent medicalització psiquiàtrica de les mateixes.

Aquest llibre Dona, Salut i Poder és una reflexió sobre els estereotips de gènere que interfereixen en la salut de les dones-una forma més del gènere en disputa (Butler) -. Parla de biaixos de gènere en relació amb la invisibilitat de les dones en la investigació i amb la tendència a aplicar tractaments o vacunes que no han estat investigats com la vacuna del virus del Papiloma Humà; aborda la dificultat per obtenir diagnòstics i revela el biaix en els procediments d'exploració; tracta la invisibilitat de les queixes i dels els símptomes de les dones; finalment, critica els tractaments, que passen de l'assistència a la medicalització ...

Des de 1991 s'ha desenvolupat un programa "Dones, Salut i Qualitat de Vida" per investigar i fer docència sobre el que s'ha anomenat morbiditat diferencial. Es defineix la morbiditat diferencial com el conjunt de malalties, motius de consulta o factors de risc que mereixen una atenció específica cap a les dones, sigui perquè només s'hi poden presentar aquests problemes o perquè siguin molt més freqüents en el sexe femení. I són causa de mort prematura, malaltia o discapacitat entre les dones més que entre els homes, com són les anèmies, el dolor crònic, les malalties autoimmunes, les malalties endocrines, així com la depressió i l'ansietat.

La proposta és clara: recuperar el cos com el lloc d'una llibertat potencial, fer que l'organisme sigui un compendi d'energia i vitalitat. Aquesta és la proposta que les metgesses feministes fan a la resta de dones. Després d'haver llegit aquests dos llibres, que he intentat comentar molt breument, em un a aquestes xarxes que poden obrir les ments de moltes dones que no saben sortir del laberint dels estereotips que ens condicionen.

"No estem determinades per res ni per ningú. No tenim destinacions que són preformats per endavant ni en el nostre exterior ni en la nostra subjectivitat. Els condicionants de gènere s'han de visibilitzar i denunciar, els riscos per a la salut s'han de prevenir i no medicalitzar, i les discriminacions s'han de canviar. Poder fer-ho en llibertat, encara que sigui costós, és la nostra esperança. Esperança difícil de realitzar en solitari". Carme Valls Llobet, Dona, Salut i Poder.

Aquesta autora ha escrit també Dones invisibles, Discriminació de la dona en atenció primària i altres llibres en col.laboració.

Ressenya elaborada per a aquest bloc per Ana de la Torre,
Professora d'Educació Primària (del CP Miguel de Cervantes d'Elx) i Psicòloga.

dimecres, 9 de juny de 2010

Sobre les proves, la narrativa valenciana, la reunió i la platja.




Estos dies estem fem algunes proves per a la tercera avaluació i hem de dir que aqueixes proves no són en absolut les que determinen la nota de l'avaluació, és més important haver anat treballant el dia a dia en classe, esforçant-se, posant atenció i interès, superant les dificultats de l'aprenentatge. Per tant us demanem a les famílies que contribuïu a que s'ho prenguen amb calma. Son xiquetes i xiquets de tercer i no els podem exigir com en una selectivitat o revàlida. Simplement que repassen un poc en casa tranquil·lament, en comptes de deures que no hem demanat aquest dies per a facilitar aqueix repàs. Procureu que vinguen descansats i relaxats. Estem segurs que podem comptar amb  vosaltres.
En tercer A i B el dijous 10 de juny faran una prova de castellà. En concret en tercer A havien de fer-la el dimarts 8 de juny, però com va haver vaga la canviaren per al dijous.
En tercer A també tenen la prova de matemàtiques el dijous 10 de juny i la de coneixement del medi el dilluns 14 de juny.


El lliurament de premis i diplomes de la narrativa valenciana serà aquest divendres 11 de juny.
La reunió per a les famílies serà el dijous 17 a les 18 hores. Us enviarem la convocatòria. 






L'eixida a la platja la tenim prevista per al dilluns 21 de juny, per a confirmar-ho us enviarem una nota a totes les famílies. Podreu vindre els que vulgau. Les persones que no càpiguen en l'autobús poden organitzar-se en cotxes particulars.

dilluns, 7 de juny de 2010

En estiu convé repassar

En estiu convé que l'alumnat repasse. Mireu el que posa un article del periòdic el País. http://www.elpais.com/articulo/educacion/verano/minutos/rutina/elpepuedu/20100607elpepiedu_2/Tes

"En verano, 40 minutos de rutina
El repaso escolar diario en vacaciones contribuye a no perder el hábito de estudio - Los adultos pueden desconectar, los niños no deben
ELISA SILIÓ - Madrid - 07/06/2010

Que un adulto sometido a un estricto régimen de sombrilla, siesta y opíparas comidas sea incapaz de desconectar del trabajo en su mes de vacaciones es una mala noticia. En cambio, que un niño borre de su mente la rutina escolar -máxime, si no ha afianzado sus habilidades de escritura y lectura o no progresa adecuadamente en cursos posteriores- lo es también.

Que un adulto sometido a un estricto régimen de sombrilla, siesta y opíparas comidas sea incapaz de desconectar del trabajo en su mes de vacaciones es una mala noticia. En cambio, que un niño borre de su mente la rutina escolar -máxime, si no ha afianzado sus habilidades de escritura y lectura o no progresa adecuadamente en cursos posteriores- lo es también. Los profesores recomiendan que en sus casi tres meses de descanso dediquen un rato al repaso. El material escolar ofertado hoy resulta apetecible, poco recuerda al tedioso y gris al que se enfrentaron sus padres.

"Son unos cuadernos que se parecen más a los cuentos literarios y al mundo de las revistas que al ámbito académico", sostiene Mayte Ortiz, gerente editorial de SM. "Hay que integrar un factor lúdico, no se trata de crearles un agobio. Que no identifiquen los cuadernos con el curso", añade Elena Hidalgo, editora en Anaya.

"El repaso es una disculpa para que no pierdan el hábito del trabajo, su rutina. Se trata el ámbito curricular desde otra perspectiva. Por eso no se hacen sumas, sino pasatiempos, hay CD-ROM con audios de cuentos... Nosotros recomendamos dedicarle a las tareas de 30 a 40 minutos diarios, de lunes a viernes, como en el calendario escolar", explica Ortiz. La franja de edad de estas tareas incluye incluso a los pequeños de tres años que, evidentemente, aprenden a partir de juegos. La mejor hora es después del desayuno, cuando el niño está descansando intelectualmente y cuenta con todo el día por delante.

Pero, ojo, siempre hay espacio para la flexibilidad. "Contemplamos un colchón de 15 días para que los niños se diviertan con sus padres sin hacer nada. Incluso hay talleres que se pueden hacer en familia. Por ejemplo, construir un collage o hacer un pisapapeles de cerámica", prosigue Ortiz.

Las célebres Vacaciones Santillana se remontan a los años setenta. Surgieron, cuentan, "con la idea de los profesores de entregar al niño ejercicios de comprensión lectora y ortografía para repasar en verano, y lo unimos en un único cuaderno", dice Begoña Vaquero, de Santillana. En los noventa, sumaron la serie Enigmas, con actividades para pasar un rato divertido, convencidos de que en las vacaciones había tiempo para la reflexión. Y en la era de Internet y televisión, el esfuerzo se ha centrado en "reforzar lo aprendido durante el curso".

"Los primeros 20 o 30 días de curso los pasas repasando lo del año anterior. Pierden la fluidez al escribir y leer que tenían en junio. Por eso se nota mucho la diferencia entre los que en verano han seguido leyendo y escribiendo y los que no", razona Germán Caballero, maestro de primaria en Valladolid. "En estas edades tempranas ponerles cuentas o a escribir en una libreta vale lo mismo que el cuadernillo si los padres se implican", precisa. "Muchas familias que son muy exigentes nos reclaman deberes. Y si algún niño va retrasado en algo, somos los profesores los que sugerimos que trabajen. Pero no hay que olvidar que el verano es para descansar".

"En el departamento echamos un vistazo a los diferentes cuadernillos, elegimos uno y les mandamos una cartita recomendándolo a los padres", cuenta el proceso Noelia Rubio, profesora de inglés en un centro madrileño. "El problema es que los padres compran los libros y se desentienden. Entonces no sirve de nada. Hay que estar encima del niño, revisar que lo ha hecho y corregirlo. Exige un esfuerzo extra que los mayores no están dispuestos casi nunca a hacer", lamenta.

Es una oportunidad para saber qué estudian los hijos y qué nivel tienen, pero el repaso de septiembre está casi asegurado."

© EDICIONES EL PAÍS S.L.

diumenge, 6 de juny de 2010

La vaga del 8 de juny

Benvolguda família:

Com vostés saben, hi ha convocada una vaga en el sector públic per al proper dimarts 8 de juny. L’ensenyament públic també està afectat per aquesta convocatòria per a exigir la retirada de les mesures aprovades pel govern espanyol, que retallen les prestacions socials, els drets laborals, els salaris de les persones treballadores del sector públic i congelen les pensions.  
Aquestes mesures són una clara agressió al conjunt del personal que treballa als serveis i administracions públiques, a les persones pensionistes i als sectors socials més desfavorits que no han causat la crisi que el govern pretén pal·liar amb la reducció de la despesa pública a costa de la reducció de la protecció social i salarial del personal empleat públic. Tot això sense tocar ni un cèntim dels beneficis d'aquells que sempre guanyen, bé en els temps del creixement, com ara en la crisi.
El govern ha pres el camí equivocat. Ha cedit davant les pressions de la banca i dels especuladors, els que han generat la crisi. De fet, molt abans de la crisi, el govern va decidir una sèrie de mesures que comportaren una gran reducció dels ingressos de l'estat, com:
− suprimir l'impost de patrimoni.
− rebaixar l'impost de societats.
− rebaixar els topalls màxims impositius en la renda de les persones físiques.
− rebaixar cotitzacions socials als empresaris.
− privatitzar serveis públics essencials.
Així mateix, també va fer efectives altres actuacions que lluny de tocar la butxaca dels poderosos, causants de la crisi, consistiren en l'ajuda als bancs i l'increment del dèficit per a sostenir obres públiques de dubtosa utilitat social i afavorir a les empreses constructores causants de la bombolla immobiliària.
Aquestes mesures no serviran per eixir de la crisi ja que es reduirà el consum de les persones que treballen al sector públic. Una reducció que afectarà greument a l'economia, a la creació d'ocupació i a l'eixida de la crisi. En definitiva, seran unes mesures que no serviran més que per a castigar un sector que té una alta taxa de temporalitat, un 30%, i que ha perdut, en els darrers anys més de 15 punts de poder adquisitiu. També afectarà a la qualitat dels serveis públics com l'educació, la sanitat, l'atenció a la dependència... Uns serveis públics, com l'ensenyament o la sanitat, que també volen privatitzar.
Per això la importància de la mobilització i la pressió al govern de l’estat perquè rectifique i prenga altres mesures possibles que no afecten els qui no han causat la crisi.
Per tot això, com a mestre d’aquesta escola els comuniquem que el dia 8 de juny fare vaga. També ens permentem demanar-los que participen, en la mesura de les seues possibilitats, en les concentracions o manifestacions que es convoquen per a donar suport a aquestes reivindicacions. El proper dia 8 de juny es faran manifestacions, a les 19 hores, a Alacant (escales de l'IES Jorge Juan). 

Aquest mestre es suma a la convocatòria de vaga.