ELS
RETALLS
M’han donat hui la
plaça i vinc a la Vall
i trobe l’Institut
dins del riu amagat.
Mestres gelats,
xiquets congelats,
xa quin fred fa !! Tinc
una estalactita al nas.
De l’abrigo no trac
les mans.
Me tremola tot el
monyo i els dits,
bufa un aire ben
fresquet d’Aigüalit, oh, oh, oh.
Que agonía és açò
dels retalls, ay, ay
estos van a saco…
En tisora, i és que
no miren pèl, ay, ay
torna els trajes
Paco !!
Perque ha aumentat
la ratio
quin olor fa a
sobaco,
pardal, no estalvieu
en sotal.
Pa que pugau /
seguir derrotxant,
ay, ay, mos voleu
baratos.
Qué collons passa
ací, xiquetes i xiquets?
Menos Formula 1, si
es queixeu de diners.
Feu instituts, fora
els barracons,
Pagueu el gas, que
als orelles tenim prunyons.
Ací dins ja no cabem
tots !!
En som tants, anem
vinga el tropessó
sense llum, ja m’han
fotut dos xafons, oy, oy, oy
Que agonía és este
menjar,
ay, ay, sobres de
l’asilo.
La petxuga no té
gens de sal,
ja he perdut tres
quilos.
I si cau mal un
mestre,
no ve ningú per
este,
qué tal? No volen cap
substitut.
Que mania, voler
retallar
beques i recursos.
Que difícil poder
ensenyar,
ixiran més burros.
Sense ajudes no es
pot estudiar,
tots, tots, a collir
tramussos.
Pa romansos si teniu
dinés, ay, ay,
no mos feu il.lusos.
No mos retalles
Fabra,
la cosa està ben
agra,
pardal !! i trau-mos
d’este embolat.
Que mania, tant de
retallar,
ay, ay, no vos
carregueu l’escola.